Y además la XTEC puso en portada nuestro taller:
divendres, d’abril 23
Bon Sant Jordi per tothom
La fiesta que más me emociona de mi tierra de prestado: Catalunya. Petons per tothom, roses, llibres, entusiasme i ànims.
Y además la XTEC puso en portada nuestro taller:
Y además la XTEC puso en portada nuestro taller:
dijous, d’abril 22
La lectura, un placer amenazado.
Hoy Manel Ramon me recomienda un artículo que le dio a leer a los primeros y segundos de la ESO.
La semana que viene se transformará en una actividad para los terceros de traducción y corrección utilizando las herramientas de Internostrum.
(debemos trabajar en equipos y por poçroyectos! POR FAVOOOOORRRRR
Va el artículo:
************
Avui dilluns, 19 d'abril del 2004
Gabriel Janer Manila
Som a les portes de Sant Jordi i és de raó parlar de llibres, del poder de la lectura, de la fascinació que exerceixen la paraula escrita i la ficció. No existeix un llibre que contingui la fórmula per canviar la vida, que pugui resoldre la misèria i el drama del nostre temps. I, no obstant, encara vull creure en la capacitat de transformació personal continguda en la lectura d'un llibre. Però sé que, a pesar dels esforços que el segle XX abocà en l'alfabetització de la gent, malgrat els bons sistemes d'aprenentatge de la lectoescriptura i les bases científiques en què es funden, encara avui, tot just començat un nou segle, llegir és un privilegi. Perquè no és compartida per tothom, la lectura no és un bé democràtic.
I, no obstant, sabem que per mitjà de la lectura obrim nous espais a la intel·ligència, nous espais de llibertat. Llegim per relacionar-nos amb nosaltres mateixos, per entendre'ns i accedir a aquelles realitats -aquells altres mons- que són en el nostre món i que no havíem descobert. Un plaer amenaçat, un acte eròtic que és necessari defensar contra les coaccions que volen paralitzar-lo.
Per què no hem sabut democratitzar la lectura? I pot ser, realment, un bé compartit? O haurem de deixar-ho, com hem fet en tants d'altres camps, en el límit de la igualtat d'oportunitats? La democratització de la lectura haurà de restringir-se a la simple possibilitat de tenir un llibre a l'abast de la mà? O cal pensar que seran les noves tecnologies -la revolució electrònica- que faran perdre a la lectura un cert caràcter aristocràtic? No crec que l'aparició d'un nou mitjà reemplaci altres mitjans de comunicació precedents. Ens movem en un territori -la comunicació- en el qual no sol prevaler la lògica de la substitució, sinó la lògica de la complementarietat. El cine no va substituir el teatre, la televisió no ha substituït el cine, l'ordinador no substituirà el llibre. És cert que per mitjà del suport imformàtic apareixeran noves formes de lectura. Per exemple: puc cercar en quins llibres Alexandre Dumas evoca un determinat barri de París, en quins episodis d'El Quixot es parla de l'educació cavalleresca, quins escriptors del segle XIX escriviren sobre el tren, en quins personatges de Shakespeare podem trobar indicis de criminalitat, a quins textos de Josep Pla es parla dels ametllers florits, o del mar, o dels menjars propis de pescadors i mariners. Serà una lectura fragmentària? És cert que poques vegades es llegirà un llibre complet, sinó fragments d'autors diversos? Serà una lectura molt semblant al zàping? Si és així, hauríem de saber de quina manera aquestes noves formes de lectura incidiran en la construcció de la intel·ligència humana, com participaran en el desenvolupament de la imaginació.
La paraula pren formes noves en la ment del lector. Tornam a poblar els somnis i descobrim que la literatura podria ser una proposta de diàleg. Una proposta d'amor a la vida: a la vida que neix de les paraules, al plaer del text que et desperta, que et commou, que t'embruixa, que et torba, que et fa somriure. I t'inquieta, t'emociona, et captiva, et sorprèn i t'encanta només pel poder màgic de les paraules. Es tracta d'entendre la contribució de la literatura al procés de formació de l'experiència humana. La lectura -un plaer amenaçat i restringit- és encara capaç d'alliberar-nos d'algunes dependències, de certes servituds. El llibre no ha deixat d'esser subversiu.
Gabriel Janer Manila. Escriptor
La semana que viene se transformará en una actividad para los terceros de traducción y corrección utilizando las herramientas de Internostrum.
(debemos trabajar en equipos y por poçroyectos! POR FAVOOOOORRRRR
Va el artículo:
************
Avui dilluns, 19 d'abril del 2004
Gabriel Janer Manila
Som a les portes de Sant Jordi i és de raó parlar de llibres, del poder de la lectura, de la fascinació que exerceixen la paraula escrita i la ficció. No existeix un llibre que contingui la fórmula per canviar la vida, que pugui resoldre la misèria i el drama del nostre temps. I, no obstant, encara vull creure en la capacitat de transformació personal continguda en la lectura d'un llibre. Però sé que, a pesar dels esforços que el segle XX abocà en l'alfabetització de la gent, malgrat els bons sistemes d'aprenentatge de la lectoescriptura i les bases científiques en què es funden, encara avui, tot just començat un nou segle, llegir és un privilegi. Perquè no és compartida per tothom, la lectura no és un bé democràtic.
I, no obstant, sabem que per mitjà de la lectura obrim nous espais a la intel·ligència, nous espais de llibertat. Llegim per relacionar-nos amb nosaltres mateixos, per entendre'ns i accedir a aquelles realitats -aquells altres mons- que són en el nostre món i que no havíem descobert. Un plaer amenaçat, un acte eròtic que és necessari defensar contra les coaccions que volen paralitzar-lo.
Per què no hem sabut democratitzar la lectura? I pot ser, realment, un bé compartit? O haurem de deixar-ho, com hem fet en tants d'altres camps, en el límit de la igualtat d'oportunitats? La democratització de la lectura haurà de restringir-se a la simple possibilitat de tenir un llibre a l'abast de la mà? O cal pensar que seran les noves tecnologies -la revolució electrònica- que faran perdre a la lectura un cert caràcter aristocràtic? No crec que l'aparició d'un nou mitjà reemplaci altres mitjans de comunicació precedents. Ens movem en un territori -la comunicació- en el qual no sol prevaler la lògica de la substitució, sinó la lògica de la complementarietat. El cine no va substituir el teatre, la televisió no ha substituït el cine, l'ordinador no substituirà el llibre. És cert que per mitjà del suport imformàtic apareixeran noves formes de lectura. Per exemple: puc cercar en quins llibres Alexandre Dumas evoca un determinat barri de París, en quins episodis d'El Quixot es parla de l'educació cavalleresca, quins escriptors del segle XIX escriviren sobre el tren, en quins personatges de Shakespeare podem trobar indicis de criminalitat, a quins textos de Josep Pla es parla dels ametllers florits, o del mar, o dels menjars propis de pescadors i mariners. Serà una lectura fragmentària? És cert que poques vegades es llegirà un llibre complet, sinó fragments d'autors diversos? Serà una lectura molt semblant al zàping? Si és així, hauríem de saber de quina manera aquestes noves formes de lectura incidiran en la construcció de la intel·ligència humana, com participaran en el desenvolupament de la imaginació.
La paraula pren formes noves en la ment del lector. Tornam a poblar els somnis i descobrim que la literatura podria ser una proposta de diàleg. Una proposta d'amor a la vida: a la vida que neix de les paraules, al plaer del text que et desperta, que et commou, que t'embruixa, que et torba, que et fa somriure. I t'inquieta, t'emociona, et captiva, et sorprèn i t'encanta només pel poder màgic de les paraules. Es tracta d'entendre la contribució de la literatura al procés de formació de l'experiència humana. La lectura -un plaer amenaçat i restringit- és encara capaç d'alliberar-nos d'algunes dependències, de certes servituds. El llibre no ha deixat d'esser subversiu.
Gabriel Janer Manila. Escriptor
Literaturas digitales y aproximaciones teóricas
Salió publicado hoy en Telépolis Tecnologías.
*************
Bajo el título “Under Construction: Literaturas digitales y Aproximaciones teóricas”, se ha puesto de manifiesto el estado de gestación que aún vive la literatura digital, lo que representa un campo lleno de posibilidades.
El fenómeno de los weblogs (diarios interactivos en la Red), la concepción de los videojuegos como literatura, la calidad del hipertexto o la crítica literaria electrónica son algunos de los aspectos que las jornadas han analizado teniendo en cuenta la unión existente entre tecnología digital y literatura. De acuerdo con Laura Borrás, directora del grupo de investigación Hermeneia de la UOC, “las tecnologías digitales favorecen la aparición de patrones emergentes de creación literaria al tiempo que nos proporcionan nuevas práctica y enfoques docentes en materia literaria. Este contexto digital nos obliga a repensar los presupuestos teóricos y los conceptos más básicos de la teoría literaria para tener recursos desde donde acercarnos críticamente a las nuevas formas de textualidad electrónica”.
En este mismo sentido, Gabriel Ferraté, rector de la UOC, resalta el hecho de que la literatura se está viendo, y se verá, condicionada por las nuevas formas de producción y divulgación de textos. Para Ferraté, “estamos en un cruce parecido al que asistimos con la revolución de la imprenta ya que la literatura es un patrimonio esencial de nuestra sociedad. Por ello, hay que prestar mucha atención a las nuevas tecnologías y examinar cómo condicionan la propia creatividad y los derechos de lectores y autores”.
Así, ante el salto que representa el uso de las TIC en la creación artística, Joan Campàs, profesor de literatura y último premio Nadal Batle, hablaba sobre las fronteras entre literatura electrónica y arte electrónico aludiendo que “crear en pantalla es como esculpir sobre agua y, sin duda, lo digital está introduciendo un nuevo orden donde los artistas pueden inventar nuevas formas de producción y donde las posibilidades técnicas sirven para ampliar las posibilidades de expresión”.
En estas jornadas, la UOC también ha analizado el fenómeno de los weblogs de la mano del profesor Manuel Castells, la teoría literaria en el paradigma hipertextual así como las herramientas disponibles para la creación como MIDIPoet, un software de desarrollo que permite crear e interpretar piezas que involucran textos e imágenes interactivas en el ordenador. A través de las diferentes visiones, los expertos han constatado la necesidad de nuevas herramientas para la producción digital, necesaria para atender a las necesidades de cada vez mayor público, al tiempo que han augurado un importante cambio en la percepción del texto en la Red
Hermeneia: www.uoc.edu/in3/hermeneia
*************
Bajo el título “Under Construction: Literaturas digitales y Aproximaciones teóricas”, se ha puesto de manifiesto el estado de gestación que aún vive la literatura digital, lo que representa un campo lleno de posibilidades.
El fenómeno de los weblogs (diarios interactivos en la Red), la concepción de los videojuegos como literatura, la calidad del hipertexto o la crítica literaria electrónica son algunos de los aspectos que las jornadas han analizado teniendo en cuenta la unión existente entre tecnología digital y literatura. De acuerdo con Laura Borrás, directora del grupo de investigación Hermeneia de la UOC, “las tecnologías digitales favorecen la aparición de patrones emergentes de creación literaria al tiempo que nos proporcionan nuevas práctica y enfoques docentes en materia literaria. Este contexto digital nos obliga a repensar los presupuestos teóricos y los conceptos más básicos de la teoría literaria para tener recursos desde donde acercarnos críticamente a las nuevas formas de textualidad electrónica”.
En este mismo sentido, Gabriel Ferraté, rector de la UOC, resalta el hecho de que la literatura se está viendo, y se verá, condicionada por las nuevas formas de producción y divulgación de textos. Para Ferraté, “estamos en un cruce parecido al que asistimos con la revolución de la imprenta ya que la literatura es un patrimonio esencial de nuestra sociedad. Por ello, hay que prestar mucha atención a las nuevas tecnologías y examinar cómo condicionan la propia creatividad y los derechos de lectores y autores”.
Así, ante el salto que representa el uso de las TIC en la creación artística, Joan Campàs, profesor de literatura y último premio Nadal Batle, hablaba sobre las fronteras entre literatura electrónica y arte electrónico aludiendo que “crear en pantalla es como esculpir sobre agua y, sin duda, lo digital está introduciendo un nuevo orden donde los artistas pueden inventar nuevas formas de producción y donde las posibilidades técnicas sirven para ampliar las posibilidades de expresión”.
En estas jornadas, la UOC también ha analizado el fenómeno de los weblogs de la mano del profesor Manuel Castells, la teoría literaria en el paradigma hipertextual así como las herramientas disponibles para la creación como MIDIPoet, un software de desarrollo que permite crear e interpretar piezas que involucran textos e imágenes interactivas en el ordenador. A través de las diferentes visiones, los expertos han constatado la necesidad de nuevas herramientas para la producción digital, necesaria para atender a las necesidades de cada vez mayor público, al tiempo que han augurado un importante cambio en la percepción del texto en la Red
Hermeneia: www.uoc.edu/in3/hermeneia
dimarts, d’abril 20
Conferencia de Manuel Castell: una gozada
Acabo de regresar de la conferencia de Manuel Castells en el ciclo de Debates sobre Educación.
Una exposición clara, lúcida, entretenida... ¿qué más puedo decir? Cuando ordene los apuntes haré un comentario más lucido.
Ahora queda esperar al 12 de Mayo que viene Jerome Bruner. wauauauuaaaaaaauuu
A propósito: una entrevista que me hicieron en la Revista Bits de Espiral: http://www.ciberespiral.org/bits/entreBea.doc
No digo lo mismo que Castells peró... tot arribarà ;-)
Una exposición clara, lúcida, entretenida... ¿qué más puedo decir? Cuando ordene los apuntes haré un comentario más lucido.
Ahora queda esperar al 12 de Mayo que viene Jerome Bruner. wauauauuaaaaaaauuu
A propósito: una entrevista que me hicieron en la Revista Bits de Espiral: http://www.ciberespiral.org/bits/entreBea.doc
No digo lo mismo que Castells peró... tot arribarà ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)