dijous, d’abril 22

La lectura, un placer amenazado.

Hoy Manel Ramon me recomienda un artículo que le dio a leer a los primeros y segundos de la ESO.

La semana que viene se transformará en una actividad para los terceros de traducción y corrección utilizando las herramientas de Internostrum.



(debemos trabajar en equipos y por poçroyectos! POR FAVOOOOORRRRR

Va el artículo:
************
Avui dilluns, 19 d'abril del 2004
Gabriel Janer Manila



Som a les portes de Sant Jordi i és de raó parlar de llibres, del poder de la lectura, de la fascinació que exerceixen la paraula escrita i la ficció. No existeix un llibre que contingui la fórmula per canviar la vida, que pugui resoldre la misèria i el drama del nostre temps. I, no obstant, encara vull creure en la capacitat de transformació personal continguda en la lectura d'un llibre. Però sé que, a pesar dels esforços que el segle XX abocà en l'alfabetització de la gent, malgrat els bons sistemes d'aprenentatge de la lectoescriptura i les bases científiques en què es funden, encara avui, tot just començat un nou segle, llegir és un privilegi. Perquè no és compartida per tothom, la lectura no és un bé democràtic.




I, no obstant, sabem que per mitjà de la lectura obrim nous espais a la intel·ligència, nous espais de llibertat. Llegim per relacionar-nos amb nosaltres mateixos, per entendre'ns i accedir a aquelles realitats -aquells altres mons- que són en el nostre món i que no havíem descobert. Un plaer amenaçat, un acte eròtic que és necessari defensar contra les coaccions que volen paralitzar-lo.
Per què no hem sabut democratitzar la lectura? I pot ser, realment, un bé compartit? O haurem de deixar-ho, com hem fet en tants d'altres camps, en el límit de la igualtat d'oportunitats? La democratització de la lectura haurà de restringir-se a la simple possibilitat de tenir un llibre a l'abast de la mà? O cal pensar que seran les noves tecnologies -la revolució electrònica- que faran perdre a la lectura un cert caràcter aristocràtic? No crec que l'aparició d'un nou mitjà reemplaci altres mitjans de comunicació precedents. Ens movem en un territori -la comunicació- en el qual no sol prevaler la lògica de la substitució, sinó la lògica de la complementarietat. El cine no va substituir el teatre, la televisió no ha substituït el cine, l'ordinador no substituirà el llibre. És cert que per mitjà del suport imformàtic apareixeran noves formes de lectura. Per exemple: puc cercar en quins llibres Alexandre Dumas evoca un determinat barri de París, en quins episodis d'El Quixot es parla de l'educació cavalleresca, quins escriptors del segle XIX escriviren sobre el tren, en quins personatges de Shakespeare podem trobar indicis de criminalitat, a quins textos de Josep Pla es parla dels ametllers florits, o del mar, o dels menjars propis de pescadors i mariners. Serà una lectura fragmentària? És cert que poques vegades es llegirà un llibre complet, sinó fragments d'autors diversos? Serà una lectura molt semblant al zàping? Si és així, hauríem de saber de quina manera aquestes noves formes de lectura incidiran en la construcció de la intel·ligència humana, com participaran en el desenvolupament de la imaginació.

La paraula pren formes noves en la ment del lector. Tornam a poblar els somnis i descobrim que la literatura podria ser una proposta de diàleg. Una proposta d'amor a la vida: a la vida que neix de les paraules, al plaer del text que et desperta, que et commou, que t'embruixa, que et torba, que et fa somriure. I t'inquieta, t'emociona, et captiva, et sorprèn i t'encanta només pel poder màgic de les paraules. Es tracta d'entendre la contribució de la literatura al procés de formació de l'experiència humana. La lectura -un plaer amenaçat i restringit- és encara capaç d'alliberar-nos d'algunes dependències, de certes servituds. El llibre no ha deixat d'esser subversiu.





Gabriel Janer Manila. Escriptor


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici