dimecres, de juliol 25

Com és un bloc després d'un accident i regalet

El dia 22 de juny vaig patir un accident de tràfic (tot just després de la Jornada Espiral) que m'ha afectat progressivament la meva vida quotidiana.

Va ser greu però podia haver estat pitjor... -haver deixar aquest bloc en el limbe de les expressions digitals- el suficient com per tenir dolors, dificultats per dormir, alteracions greus d'humor (pobre família!) i l'obligació de controls mèdics diaris. Plors permanents pel meu cotxe que, per cert, m'havia cedit la Carme Barba (Carme, ho sento, el "teu ex" ha marxat al desballestament amb una vida plena d'emocions i havent estat testimoni de moltes parides mentals...).

No vaig tenir plena consciència del meu estat fins fa un parell de setmanes. Ara estic vivent, més que mai, una Segona Vida. ;-)

Regalet:
101 maneres de fer servir Second Life a l'aula (és discutible en molts aspectes, alerta!)
interNOSTRUM

Etiquetes de comentaris:

24 comentaris:

Blogger Alfacharly ha dit...

Muchacha! Vaya experiencia. El coche es lo de menos, lo importante eres tu...

Que te recuperes pronto.

Alex

10:13 a. m.  
Blogger Bea ha dit...

Gracias, Alex ¡Es que si pongo una foto mía es para llorar! Además, y eso no lo puse en el bloc porque estaría escribiendo la vida entera y no quiero que el accidente me coma más la cabeza, yo iba tranquilamente a mi escuela y un conductor me dio de frente contraviniendo todas las reglas de tráfico! (ufffffff vale vale Bea, tranquila, es hora de la pastilla..., respira hondo, OMMMMMM)

10:43 a. m.  
Blogger Felipe Zayas ha dit...

Bea, un abrazo y mis deseos de tenerte otra vez con la vitalidad de siempre.

10:55 a. m.  
Blogger Jose Carlos ha dit...

Lamento lo del accidente. Te deseo una pronta recuperacion y felicidades por tu blog,

Jose.

11:54 a. m.  
Anonymous lbarroso ha dit...

Lo siento mucho Bea, no me extraña que te haya afectado. Estas cosas nos recuerdan nuestra vulnerabilidad, pero la suerte ha decidido que sigas aquí y eso es lo importante. Cada día es una nueva oportunidad, y es el mejor de todos los tiempos posibles.

Un abrazo, cuídate y que te mejores. Un día de estos me hago un avatar en SL y nos vamos cañas, o de lo que nos pida el cuerpo ;)

1:29 p. m.  
Anonymous Pinki Nankani ha dit...

Ànims, Bea
Salutacions d'un asidu a les teeves entrades
Xavi

1:33 p. m.  
Blogger Bea ha dit...

Gracias Felipe, gracias José Carlos (vaya blog más superfantástico!).

Essso Lourdes, sobre todo "lo que nos pida el cuerpo" jajajajaja Tengo una extensa lista de slurl eclécticas como la copa de un pino.

1:35 p. m.  
Blogger Bea ha dit...

Gràcies Xavi-Pinki, "Som aquí, tossudament alçats..."
Saps que després de l'accident he decidit passar el meu bloc al català (tu ho vas fer també, fa un temps i sempre m'havia quedat al cap). És un homenatge a la meva segona llengua d'acollida. Posaré -això sí- un botó traductor com homenatge a les meves arrels.

1:40 p. m.  
Blogger Mestre ha dit...

Espero que te recuperes lo más rápido posible y me alegro de que no fuera más grave.

Un beso!

6:14 p. m.  
Blogger Carme Barba ha dit...

Ostres!!! el cotxe rai, però guardaré la foto
Cuida't molt Bea
una abraçada molt forta
Carme Barba

7:27 p. m.  
Anonymous Fabián ha dit...

Bea, lo siento

7:46 p. m.  
Blogger Antonio ha dit...

Ánimo Bea, espero que te recuperes lo más pronto posible.
Tuve la suerte de conocerte en la Jornada Espiral y espero coincidir contigo en más ocasiones.
Un saludo !!

8:29 p. m.  
Blogger Bea ha dit...

Gracias Antonio, Mestre Tites, Carme, Fabian... me levanta el ánimo vuestras muestras de cariño.
Hoy me duele menos la espalda.

10:30 p. m.  
Blogger Isa ha dit...

Òstres, Bea, quin ensurt!
Espero que estiguis bé, o si més no, en el camí d'estar-ho.
Molts ànims i una forta abraçada.

12:25 a. m.  
Blogger Iñaki Murua ha dit...

Bea, como diría en euskera, eutsi goiari!.

Por lo que leo (y creo entender) tendré que actualizar "el meu català de supervivència" ;-)

Una forta abraçada des del País Basc. Fins aviat!

10:46 a. m.  
Blogger Bea ha dit...

Isa! i les opos? les has tretes? :-) gràcies pels ànims.
Iñaki! tu catalán de supervivencia muy bien! Zure agurragatik graziak
(qué farol!!! jajajajajja)

3:26 p. m.  
Blogger Amparo ha dit...

Bea, que mala pata... quan per fi ja podies descansar després del curs d'Espiral (i de la festa de fi de curs en Second Life!)...
Espere que et pugues recuperar molt prompte...
Una abraçada molt forta des de València
Amparo

7:30 p. m.  
Blogger paula b ha dit...

Beaaa... sólo decir que felizmente no ha sido más que un accidente y que es una alegría tenerte de vuelta por estos lares.

Espero que te recuperes muy pronto.

Un fuerte abrazoooooooo!

Aunque ya no pase tanto por aquí siempre me acuerdo de ti.

11:32 p. m.  
Blogger Lu ha dit...

Menudo susto. Sabía lo del accidente proque tú misma lo contaste por videoconferència, pero viendo el coche se me figura más grave de lo que imaginaba.

Me alegro de que estés recuperándote.

2:31 a. m.  
Blogger Bea ha dit...

Gracies a Amparo (no hem de perdre el contacte, eh!, a Paula, mi primera cyberalumna i a Lu!

Estic menys adolorida i amb ganes de que acabi la baixa per fer vacances (segur que me la donen quan comencin les classes... me cachis!!!)

9:26 a. m.  
Blogger Isa ha dit...

Bea, les opos res, per la pròxima aniré més preparada, amb dos mesos i escaig de prepaaració no es poden fer miracles!
Gràcies per demanar. M'he enrecordat molt de tu preparant les meves activitats multimèdia i amb blocs.

9:50 a. m.  
Anonymous Gabriel Jaraba ha dit...

Bea, ara mateix m'assbento de l'accident tot surfejant pel blog. A prendre pel sac el cotxe, tú posa't bé i pren-te el teu temps. No deixaré de pensar en tu desitjant que milloris.

1:18 a. m.  
Blogger anna ha dit...

Ostres Bea! em sap molt de greu per l'ensurt, els dolors i sobretot els nervis.... però m'alegra saber que estàs bé, que t'estàs recuperant i que ja vas donant guerra.... el cotxe és només una màquina.

Molts ànim Bea, ja veuràs com poc a poc et vas sentint millor i aniràs oblidant aquest accident, i si el recordes serà per dir: Quina sort que tinc! Realment Bea, quina sort que has tingut malgrat la mala pata de l'accident (i més veient el cotxe!).

8:45 p. m.  
Blogger Mª José Reina ha dit...

Hola Bea, ¡vaya susto! Espero que estés totalmente recuperada.
Un beso, y a seguir posteando.

11:22 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici