Un comentari sobre el'article d'Aris Papathéodorou sobre Propiedad intelectual, copyright, patentes.
He trobat interessant el concepto de una nova economia basada en el saber i la cooperació. M'agrada pensar en difondre aquests valora a través de l'escola. Clar que abans hem de mutar nosaltres cap a un reconcepte de la “propietat intel·lectual”.
L'article parla de “cooperació entre cerebros” per tenir control sobre les fonts de la innovació i els reservoris de coneixement... Aquest concepte s'posa a la llei de propietat intel·lectual que en aquest moment està cuestionant l'intercanvi de fitxers musicals per internet, l'ús de medicaments genèrics, alguns codis de programació (¡!)... Al davant d'aquesta mostra “d'individualisme possesiu”, apareix la de la “propietat col·lectiva”.
Un bon exemple és el copyleft que no només no restringe l'ús del bé intel·lectual, sinò que úsuari està “obligat” a copiar i modificar, posant en marxa un procés de producció col·laboratiu que Richard Stallman anomena “cooperació entre cerebros”.
Trobaria incoherent propiciar un aprenentatge col·laboratiu i participatiu sense difondre un programari lliure construit com metàfora d'allò que molts desitjem com model social.
1 comentari:
Idea interesante esta de la cooperación entre cerebros. Es el fundamento de la wickipedia, del mundo de los blogs en que todos compartimos el saber y aprendemos. Creo que vivimos en un mundo crecientemente cooperativo, pero no sé si se proyecta a escala social. El individualismo -un bien positivo según se considere- esquilma el terreno. Es necesario un equilibrio entre nuestra dimensión personal y la colectiva. La educación es un mundo donde poder experimentar sobre estas ideas que te tomo para difundir entre mis alumnos.
Publica un comentari a l'entrada