Ja fa dies que va sortir la segona convocatòria dels premis Josep Ituarte a la utilització dels TIC a l'escola convocats per la Fundació Jesuïtes Educació
(http://www.fje.edu)
Els detalls de la convocatòria els podeu trobar directament a Premi Josep Ituarte
Us prego que doneu difusió a aquesta convocatòria, des de la web us podeu baixar un tríptic explicatiu en pdf.
dimecres, de juny 30
dimarts, de juny 22
Ele punto Eñe
Desde Italia, un profeblogger que nos presenta un interesante lugar de información. Siempre sobre TIC y educació:
Dice Emilio: Esta bitácora se ha creado como parte del curso semanal "e_ele_punto_eñe (internet como herramienta profesional)" que impartimos los meses de junio, julio y septiembre de 2004 en el Instituto Cervantes de Milán.
Ele punto eñe
Dice Emilio: Esta bitácora se ha creado como parte del curso semanal "e_ele_punto_eñe (internet como herramienta profesional)" que impartimos los meses de junio, julio y septiembre de 2004 en el Instituto Cervantes de Milán.
Ele punto eñe
dilluns, de juny 21
La didáctica no presencial
La desaparició del professor i l'absència del seu rol educatiu
Noves formes d'ensenyament: la didàctica 'no presencial'
********
Me ha llegado del listado DiM esta noticia que salió publicada en el Avui de hoy.
De les moltes revolucions que estem patint en aquestconvuls canvi de mil·lenni, n'hi ha una que, tot i sent molt menys clamorosa que les altres (perquè no fa esclatar cotxes ni fa caure gratacels), amenaça amb incidir de manera igualment radical en els costums i la mentalitat de les persones. Parlo dels nous sistemes educatius, que la tecnologia dels ordinadors i d'Internet està difonent a marxes forçades en els centres d'ensenyament de tot ordre i grau, sistemes que trasformen no solament la manera d'aprendre dels joves, sinó fins i tot la seva sensibilitat, la manera de socialitzar i els valors ètics i estètics.
La idea clau per apropar-nos a aquest nou univers educatiu és la d'ensenyança no presencial, fòrmula que, no obstant la seva inelegància terminològica (per què no usar una noció positiva, com podria ser ensenyança telemàtica?), és reveladora, justament mitjançant el concepte que nega, del seu contingut subversiu. I entendrem ràpidament del que es tracta si pensem que presència significa no simplement l'assistència personal de l'educador a l'espai educatiu, sinó el principi d'autoritat damunt el qual es fonamenta la mateixa relació fomativa.
L'ús didàctic de les noves tecnologies, o sigui l'eliminació de l'espai físic on professor i alumnes es reuneixen per complir amb les seves tasques respectives, i la substitució de les classes convencionals amb uns materials especialment dissenyats per ser consultats amb l'ordinador personal, segons ritmes d'aprenentage determinats pel temps i les necessitats de cadascú, ha produït per una banda la desaparició de la presència física del professor a l'aula (juntament amb l'aula mateixa), i per l'altra del seu rol simbòlic, o sigui d'aquell principi d'autoritat que mediatitzava l'accés al saber de l'estudiant.
La intervenció del docent en la preparació del material i el seguiment dels alumnes durant el curs mitjançant Internet (tasques diferents que moltes vegades no coincideixen en la mateixa persona) no es poden comparar ni de lluny amb el treball didàctic de la classe en presència. En primer lloc perquè el material d'estudi arriba als estudiants després d'un procés d'adaptació al nou mitjà (en el qual adquireix, a vegades, un format hipertextual incompatible amb l'estructura seqüencial d'un llibre). I després perquè la manera d'utilitzar aquest tipus de materials afavoreix, en l'estudiant, una percepció i unaexperiència radicalment subjectives de l'activitat d'estudi: li sembla, i així és efectivament, que ell, amb la seva iniciativa i les seves capacitats, realitza activament el procés d'aprenentatge que el portarà a dominar els continguts de l'assignatura, i que per tant és autor del propi itinerari didàctic. El docent té el mateix significat instrumental de l'informàtic que ha elaborat el programa, o dels tècnics que garanteixen un bon funcionament de la xarxa. L'intercanvi amb els companys o amb el professor, finalment, no solament no desapareix, a la xarxa, sinó que pot arribar a ser més ric, perquè està orientat segons interessos propis més clarament percebuts.
Es podria dir que, per una banda, el professor i la seva funció simbòlica han desaparegut de l'horitzó mental de l'alumne, substituïts per figures d'experts que tenen solament un paper de subsidi tècnic, i, per l'altra, que l'aprenentatge s'ha tornat personal i actiu, de manera que el seu èxit final depèn exclusivament de la capacitat de l'alumne de treure profit dels materials i dels mitjans que se li posen a l'abast. L'aspecte més radicalment innovador d'aquest canvi substancial en la transmissió del saber és l'enfonsament del principi d'autoritat, en lloc del qual s'ha entronitzat el principi de la responsabilitat individual: l'èxit educatiu i professional de cadascú depèn de la seva capacitat d'adaptar-se subjectivament a unes eines que es presenten com a simples recursos materials, buidades de tot valor simbòlic.
Hom podria pensar que aquesta innovació en la didàctica solament es dóna en centres altament especialitzats, com podria ser (a Catalunya) la Universitat Oberta, i que en els altres centres se segueixen els mateixos models educatius d'abans. Pero no és així. Una llei de l'economia diu que la innovació tecnològica que es dóna dintre d'un sector de la producció converteix en obsoletes totes aquelles empreses que no l'adopten. Aquesta llei funciona també en el pla cultural i educatiu, tant pel que fa als centres d'educació primària i secundària, on la indisciplina que es generalitza a les aules és el signe inequívoc de la resistència de la joventut a mètodes educatius tradicionals que no es basen en la iniciativa individual dels alumnes enriquida per les noves tecnologies, com pel que fa als centres d'educació superior (les universitats), on el problema del canvi de metodologia afecta directament la qualitat dels professionals que en surten. És evident, en efecte, que si la introducció de la telemàtica potencia enormement la formació d'un biòleg, un economista o un filòleg, els centres que no adopten la telemàtica com a eina didàctica generalitzada formaran biòlegs, economistes i filòlegs obsolets. És tan dramàticament evident tot això, que les universitats convencionals han començat a introduir aquestes formes noves de ensenyament per poder sustituir gradualment els seus cursos de tipus presencial amb assignatures parcialment o totalment no presencials. Sembla previsible, doncs, que en l'espai d'una o dues dècades tot el sistema educatiu dels països occidentals, des de primària fins a la universitat, s'haurà posat al dia. No seria desitjable, en canvi, que es mantingués un doble sistema, tecnològicament avançat per als rics i tecnològicament obsolet per als pobres.
Lloc original: http://www.avui.com/avui/diari/04/jun/21/c30121.htm
Noves formes d'ensenyament: la didàctica 'no presencial'
********
Me ha llegado del listado DiM esta noticia que salió publicada en el Avui de hoy.
De les moltes revolucions que estem patint en aquestconvuls canvi de mil·lenni, n'hi ha una que, tot i sent molt menys clamorosa que les altres (perquè no fa esclatar cotxes ni fa caure gratacels), amenaça amb incidir de manera igualment radical en els costums i la mentalitat de les persones. Parlo dels nous sistemes educatius, que la tecnologia dels ordinadors i d'Internet està difonent a marxes forçades en els centres d'ensenyament de tot ordre i grau, sistemes que trasformen no solament la manera d'aprendre dels joves, sinó fins i tot la seva sensibilitat, la manera de socialitzar i els valors ètics i estètics.
La idea clau per apropar-nos a aquest nou univers educatiu és la d'ensenyança no presencial, fòrmula que, no obstant la seva inelegància terminològica (per què no usar una noció positiva, com podria ser ensenyança telemàtica?), és reveladora, justament mitjançant el concepte que nega, del seu contingut subversiu. I entendrem ràpidament del que es tracta si pensem que presència significa no simplement l'assistència personal de l'educador a l'espai educatiu, sinó el principi d'autoritat damunt el qual es fonamenta la mateixa relació fomativa.
L'ús didàctic de les noves tecnologies, o sigui l'eliminació de l'espai físic on professor i alumnes es reuneixen per complir amb les seves tasques respectives, i la substitució de les classes convencionals amb uns materials especialment dissenyats per ser consultats amb l'ordinador personal, segons ritmes d'aprenentage determinats pel temps i les necessitats de cadascú, ha produït per una banda la desaparició de la presència física del professor a l'aula (juntament amb l'aula mateixa), i per l'altra del seu rol simbòlic, o sigui d'aquell principi d'autoritat que mediatitzava l'accés al saber de l'estudiant.
La intervenció del docent en la preparació del material i el seguiment dels alumnes durant el curs mitjançant Internet (tasques diferents que moltes vegades no coincideixen en la mateixa persona) no es poden comparar ni de lluny amb el treball didàctic de la classe en presència. En primer lloc perquè el material d'estudi arriba als estudiants després d'un procés d'adaptació al nou mitjà (en el qual adquireix, a vegades, un format hipertextual incompatible amb l'estructura seqüencial d'un llibre). I després perquè la manera d'utilitzar aquest tipus de materials afavoreix, en l'estudiant, una percepció i unaexperiència radicalment subjectives de l'activitat d'estudi: li sembla, i així és efectivament, que ell, amb la seva iniciativa i les seves capacitats, realitza activament el procés d'aprenentatge que el portarà a dominar els continguts de l'assignatura, i que per tant és autor del propi itinerari didàctic. El docent té el mateix significat instrumental de l'informàtic que ha elaborat el programa, o dels tècnics que garanteixen un bon funcionament de la xarxa. L'intercanvi amb els companys o amb el professor, finalment, no solament no desapareix, a la xarxa, sinó que pot arribar a ser més ric, perquè està orientat segons interessos propis més clarament percebuts.
Es podria dir que, per una banda, el professor i la seva funció simbòlica han desaparegut de l'horitzó mental de l'alumne, substituïts per figures d'experts que tenen solament un paper de subsidi tècnic, i, per l'altra, que l'aprenentatge s'ha tornat personal i actiu, de manera que el seu èxit final depèn exclusivament de la capacitat de l'alumne de treure profit dels materials i dels mitjans que se li posen a l'abast. L'aspecte més radicalment innovador d'aquest canvi substancial en la transmissió del saber és l'enfonsament del principi d'autoritat, en lloc del qual s'ha entronitzat el principi de la responsabilitat individual: l'èxit educatiu i professional de cadascú depèn de la seva capacitat d'adaptar-se subjectivament a unes eines que es presenten com a simples recursos materials, buidades de tot valor simbòlic.
Hom podria pensar que aquesta innovació en la didàctica solament es dóna en centres altament especialitzats, com podria ser (a Catalunya) la Universitat Oberta, i que en els altres centres se segueixen els mateixos models educatius d'abans. Pero no és així. Una llei de l'economia diu que la innovació tecnològica que es dóna dintre d'un sector de la producció converteix en obsoletes totes aquelles empreses que no l'adopten. Aquesta llei funciona també en el pla cultural i educatiu, tant pel que fa als centres d'educació primària i secundària, on la indisciplina que es generalitza a les aules és el signe inequívoc de la resistència de la joventut a mètodes educatius tradicionals que no es basen en la iniciativa individual dels alumnes enriquida per les noves tecnologies, com pel que fa als centres d'educació superior (les universitats), on el problema del canvi de metodologia afecta directament la qualitat dels professionals que en surten. És evident, en efecte, que si la introducció de la telemàtica potencia enormement la formació d'un biòleg, un economista o un filòleg, els centres que no adopten la telemàtica com a eina didàctica generalitzada formaran biòlegs, economistes i filòlegs obsolets. És tan dramàticament evident tot això, que les universitats convencionals han començat a introduir aquestes formes noves de ensenyament per poder sustituir gradualment els seus cursos de tipus presencial amb assignatures parcialment o totalment no presencials. Sembla previsible, doncs, que en l'espai d'una o dues dècades tot el sistema educatiu dels països occidentals, des de primària fins a la universitat, s'haurà posat al dia. No seria desitjable, en canvi, que es mantingués un doble sistema, tecnològicament avançat per als rics i tecnològicament obsolet per als pobres.
Lloc original: http://www.avui.com/avui/diari/04/jun/21/c30121.htm
dissabte, de juny 19
Acabo de regresar de la Jornada Espiral
...Y no es porque sea "la presi" (que todos sabemos que la gloria no es eterna y que Fortuna es caprichosa) pero en todos los aspectos la Jornada Espiral estuvo magnífica.
Es curioso mirar hacia atrás y percibir nuestra trayectorias en lugares que se nos ha hecho tan entrañables. Esto vale, en mi caso, para el grupo DiM (soy una profe-DiM así como hay chicas-Almodovar) y para Espiral, asociación que conocí porque su entonces presidente Joan-Anton Sánchez me invitó a exponer una comunicación en la primera Jornada Espiral 2002. A partir de ese momento me fui implicando en pequeñas organizaciones, dinamizaciones hasta que el gusanillo asociativo me fue ganando. Siempre creí que la unión hace la fuerza.
Recuerdo un cuento de mi infancia en que un campesino intentaba partir él solo un haz de leña. Ante su imposibilidad, un sabio le aconsejó repartir entre otros campesinos cada uno un leño y así el haz quedó cortado.
En realidad el cuento era para la ortografía de la hache, pero su contenido transversal me marcó hasta ahora.
No somos nadie en solitario. Crecemos en conjunto, amamos en conjunto, y actuar en conjunto nos permite llegar más lejos.
Ser parte de una asociación te hace inmortal ya que la asociación tiene una trayectoria histórica que trasciende una vida humana.
Ser parte de un grupo innovador es la fuente de la eterna juventud. Y mirar nuestro entorno con sentido crítico nos hace más despiertos.
La conferencia inaugural que nos brindó Begoña Gross no tuvo desperdicio: clara, sencilla, inteligente. Tomé un par de notas:
L'úrgència del canvi:
- L'ordinador en les aules, NO més aules d'ordinadors.
- El valor "afegit" de la tecnologia: canvi metodològic.
- No més canvis solitaris.
- Crear, compartir, difondre.
- Formació metodològica, també tècnica.
- Aprofitar el coneixement dels estudiants.
¡¡¡Estuvieron los blogueros Joan Queralt e Inmaculada Vilatersana!!! Con mi admirado proyecto Llapis de colors!!! http://llapisdecolors.blogspot.com Cada vez que entro a este blog me emociono.
¡Qué decir de Marisa de Calluuuuussss (lo escribo así porque está leeejooosss). Un pueblo siempre vanguardista en el uso TIC. Presentó la creación de un abecedario con el KidPix: pura poesía.
Pere Marqués una vez más con la pizarra digital, uno de los recursos más sencillos y efectivos para introducir las TIC en aulas reacias. Ramon Sala presentó unas pàginas de física chachi pirulis.
La Judith nos deleitó con los fotoblogs... ya hablé de ella en este mi blog de entrecasa. Paso la dirección de un blog sobre historia del arte que empezó a preparar, pero recomiendo leer su comunicación entera:
El Joan Queralt ha creado una WebQuest sobre Cómo crear una bitàcora: NO TIENE DESPERDICIO.
Precisamente este grupo de gente es el que ha dispuesto de menos tiempo porque se lo tuvieron que repartir entre tres. La próxima hay que tener en cuenta dar más tiempo a las ponencias colectivas. Pósiblemente tendríamos que haberlas presentado por separado.
Anna Rialp llegó con el tiempo contado y me comentó entre bastidores que como era una comunicación invitada le dio corte venir por la mañana... no quería parecer abusona. ¡¡¡jajajajajaj! Su experiencia sobre la creación de una radio en una escuela del extrarradio de Terrassa es un ejemplo de cómo dinamizar un espacio aparentemente hostil.
Los Vigilantes del agua... ufffffff fantásticos. Lástima que no pudieron traer el microscopio y ponernos unos cuantos de los bichitos que se ven en una gota de agua. Seguramente nos hubiéramos hecho adictos al vino tinto.
Todo estuvo genial y la gente se fue contenta y estimulada.
Próxima parada: Celebración Los Quince Años de Espiral
Todas las comunicaciones y ponencias de las que disfrutamos hoy en el Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, las encontraremos en:
http://www.ciberespiral.org/quefem/jornada2004.htm
Es curioso mirar hacia atrás y percibir nuestra trayectorias en lugares que se nos ha hecho tan entrañables. Esto vale, en mi caso, para el grupo DiM (soy una profe-DiM así como hay chicas-Almodovar) y para Espiral, asociación que conocí porque su entonces presidente Joan-Anton Sánchez me invitó a exponer una comunicación en la primera Jornada Espiral 2002. A partir de ese momento me fui implicando en pequeñas organizaciones, dinamizaciones hasta que el gusanillo asociativo me fue ganando. Siempre creí que la unión hace la fuerza.
Recuerdo un cuento de mi infancia en que un campesino intentaba partir él solo un haz de leña. Ante su imposibilidad, un sabio le aconsejó repartir entre otros campesinos cada uno un leño y así el haz quedó cortado.
En realidad el cuento era para la ortografía de la hache, pero su contenido transversal me marcó hasta ahora.
No somos nadie en solitario. Crecemos en conjunto, amamos en conjunto, y actuar en conjunto nos permite llegar más lejos.
Ser parte de una asociación te hace inmortal ya que la asociación tiene una trayectoria histórica que trasciende una vida humana.
Ser parte de un grupo innovador es la fuente de la eterna juventud. Y mirar nuestro entorno con sentido crítico nos hace más despiertos.
La conferencia inaugural que nos brindó Begoña Gross no tuvo desperdicio: clara, sencilla, inteligente. Tomé un par de notas:
L'úrgència del canvi:
- L'ordinador en les aules, NO més aules d'ordinadors.
- El valor "afegit" de la tecnologia: canvi metodològic.
- No més canvis solitaris.
- Crear, compartir, difondre.
- Formació metodològica, també tècnica.
- Aprofitar el coneixement dels estudiants.
¡¡¡Estuvieron los blogueros Joan Queralt e Inmaculada Vilatersana!!! Con mi admirado proyecto Llapis de colors!!! http://llapisdecolors.blogspot.com Cada vez que entro a este blog me emociono.
¡Qué decir de Marisa de Calluuuuussss (lo escribo así porque está leeejooosss). Un pueblo siempre vanguardista en el uso TIC. Presentó la creación de un abecedario con el KidPix: pura poesía.
Pere Marqués una vez más con la pizarra digital, uno de los recursos más sencillos y efectivos para introducir las TIC en aulas reacias. Ramon Sala presentó unas pàginas de física chachi pirulis.
La Judith nos deleitó con los fotoblogs... ya hablé de ella en este mi blog de entrecasa. Paso la dirección de un blog sobre historia del arte que empezó a preparar, pero recomiendo leer su comunicación entera:
El Joan Queralt ha creado una WebQuest sobre Cómo crear una bitàcora: NO TIENE DESPERDICIO.
Precisamente este grupo de gente es el que ha dispuesto de menos tiempo porque se lo tuvieron que repartir entre tres. La próxima hay que tener en cuenta dar más tiempo a las ponencias colectivas. Pósiblemente tendríamos que haberlas presentado por separado.
Anna Rialp llegó con el tiempo contado y me comentó entre bastidores que como era una comunicación invitada le dio corte venir por la mañana... no quería parecer abusona. ¡¡¡jajajajajaj! Su experiencia sobre la creación de una radio en una escuela del extrarradio de Terrassa es un ejemplo de cómo dinamizar un espacio aparentemente hostil.
Los Vigilantes del agua... ufffffff fantásticos. Lástima que no pudieron traer el microscopio y ponernos unos cuantos de los bichitos que se ven en una gota de agua. Seguramente nos hubiéramos hecho adictos al vino tinto.
Todo estuvo genial y la gente se fue contenta y estimulada.
Próxima parada: Celebración Los Quince Años de Espiral
Todas las comunicaciones y ponencias de las que disfrutamos hoy en el Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors de Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, las encontraremos en:
http://www.ciberespiral.org/quefem/jornada2004.htm
dimarts, de juny 8
Eduteka con la aplicación didáctica de las bitácoras
El “Weblog” es un diario personal en línea. El fenómeno de los “Weblogs” o “Blogs” como se los conoce coloquialmente, hizo su aparición a finales de los 90. Estos se actualizan con regularidad, como se hace con los diarios de papel (varias veces a la semana) y por lo general, se enfocan en un tópico o área especifico que tiene interés para quién los escribe.
Seguir leyendo en Eduteka.
Seguir leyendo en Eduteka.
dimarts, de juny 1
Se llama obsesión: nuevos formatos=nuevos géneros
ültimos descubrimientos sobre escritura, ficción y literatura en red. (...lo que tú sienteees se llama obsesióoon... tralalaaaaaaaa)
Escribir ficción en un blog (de mi admirado Hernán Casciari, autor de ficcio-blogs como El diario de Letizia, Web de una mujer gorda y qué se yo cuánto más... Ojo a los comentarios de los visitantes, algunos de ellos imperdibles)
http://www.bitacoras.com/orbitacora/archives/000794.php
Juega o vete, pero no molestes (también de Hernán Casciari, con comentarios de visitantes que merecen la pena)
http://www.bitacoras.com/orbitacora/archives/000922.php
Relatos Interactivos (interesante... me he propuesto como personaje; a ver si me cogen...):
http://erelatos.blogspot.com/
Maldita sea, malgasté mi vida:
http://javier.f2o.org/index.php/448
Ejemplos de juegos narrativos (material de los alumnos de J.L. Orihuela)
http://www.infoaragon.net/servicios/blogs/jlori/index.php?idarticulo=200405201
Weblogs de escritura no lineal (página de las clases de J. L. Orihuela, de la Universidad de Navarra).
http://www.unav.es/digilab/enl/blogs.htm
(Por cierto: invitaré a Hernán Casciari a la primera sesión que dé sobre TIC y lenguas en el aula.)
Sumo y sigo (...una ilusióoooon... de tu pensamiento que te hace hacer cosaaaas... se llama obsersióoooon)
Escribir ficción en un blog (de mi admirado Hernán Casciari, autor de ficcio-blogs como El diario de Letizia, Web de una mujer gorda y qué se yo cuánto más... Ojo a los comentarios de los visitantes, algunos de ellos imperdibles)
http://www.bitacoras.com/orbitacora/archives/000794.php
Juega o vete, pero no molestes (también de Hernán Casciari, con comentarios de visitantes que merecen la pena)
http://www.bitacoras.com/orbitacora/archives/000922.php
Relatos Interactivos (interesante... me he propuesto como personaje; a ver si me cogen...):
http://erelatos.blogspot.com/
Maldita sea, malgasté mi vida:
http://javier.f2o.org/index.php/448
Ejemplos de juegos narrativos (material de los alumnos de J.L. Orihuela)
http://www.infoaragon.net/servicios/blogs/jlori/index.php?idarticulo=200405201
Weblogs de escritura no lineal (página de las clases de J. L. Orihuela, de la Universidad de Navarra).
http://www.unav.es/digilab/enl/blogs.htm
(Por cierto: invitaré a Hernán Casciari a la primera sesión que dé sobre TIC y lenguas en el aula.)
Sumo y sigo (...una ilusióoooon... de tu pensamiento que te hace hacer cosaaaas... se llama obsersióoooon)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)